Noves Realitats = Noves Oportunitats

Les eleccions ja han acabat. Per fi sembla que tindrem, els ciutadans, una temporada “tranquil•la” pel que fa a processos electorals. O potser no. A Badalona aquestes eleccions ens han deixat noves realitats i noves oportunitats que haurem de saber administrar.
L’alcaldessa Maite Arqué, la Maite, deixarà en breu (concretament en el ple del 3 d’abril) el seu càrrec d’alcaldessa de la ciutat de Badalona per defensar els interessos de la nostra ciutat a la cambra alta, a la cambra territorial (esperem amb il•lusió que sigui territorial de veritat), al Senat. De ben segur que la seva enorme experiència municipalista serà de gran vàlua en el Senat.
I a Badalona?. Bé, les coses estan força clares desprès que la pròpia Alcaldessa, així com la direcció Nacional del PSC, ha proclamat oficialment a Jordi Serra candidat a succeir a Arqué al capdavant d l’alcaldia de l’Ajuntament de Badalona.
Això sense cap dubte portarà canvis. I els canvis a priori sempre s’han de veure com a oportunitats. Com a oportunitats d’avançar cap un futur que serà el reflex del que siguem capaços de construir en el present, en el dia a dia. Fins aquí tots d’acord, però com ho hem de fer tot això?
El PSC a Badalona ha de reforçar el seu lideratge com a partit referent de la societat badalonina. Necessitem un “cap” visible que des de l’administració més propera lideri la “nau” per dur-la a bon port, per tal de donar resposta els problemes, i necessitats dels ciutadans/es de Badalona en el seu projecte de futur però també en el seu dia a dia.
Hem de seguir potenciant el valor identitari i l’orgull de ciutat, l’Orgull Badalona, amb politiques eficients, eficaces, tangibles i engrescadores.
Hem de marcar encara més, un rumb clar i decidit sobre el que som i el que volem ser. Tercera ciutat de Catalunya a tots els nivells. També, i sobretot, en els de representació i poder polític entès aquest poder, com una eina que permeti defensar i situar els interessos de la ciutat de Badalona en unes posicions capdavanteres.
Hem de recuperar la legitimació de la política com a expressió de servei públic, recordant-nos diàriament que servim als ciutadans. Per ells i cap a ells treballem.
I hem de ser decidits. Governar és prendre decisions; decisions que han de seguir la línea de defensar l’ideari polític complint l’interès general per sobre dels interessos particulars.

Se’ns ha girat feina però aquesta és, i no una altra, la nostra responsabilitat.

Què passaria si guanyés el PP?

El telenotícies del 10 de Març ens ho explica. Juguem amb l’ avantatge de saber-ho abans que sigui massa tard.

SI TU NO VAS ELLOS VUELVEN

Plataforma Apoyo a Zapatero (PAZ)

El Primo de Rajoy

El Debat de Totalitat dels Pressupostos de la Generalitat per l'exercici 2008

Aquesta setmana tindrem un Ple molt dens al Parlament de Catalunya. El dijous serà el dia més complicat, ja que tindrem, sobre la taula, el debat de totalitat del Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008.

Aquest debat ve marcat per alguns temes que han agafat relleu mediàtic: és el cas de les inversions previstes per a Catalunya, dels anuncis de noves mesures socials i també de la continuada reducció de la despesa desplaçada.

El Projecte de Llei que entra al Ple presenta uns pressupostos solvents, basats en la solidesa de l’economia catalana i pensats per millorar el benestar de les persones. És a dir, S’estructuren al voltant de dues línies d’actuació prioritàries: el compromís amb la cohesió social i amb la competitivitat de l’economia catalana.

Es per això que són uns Pressupostos amb una doble línia d’actuació. Per una banda, venen caracteritzats (com va assenyalar el Honorable Conseller Castells a la seva presentació) pel Rigor i la responsabilitat, davant les expectatives del nou cicle econòmic i, d'altra banda, per l'ambició en el compliment dels compromisos socials (52% de despesa en les polítiques socials). És a dir, per aconseguir una societat més justa, socialment més cohesionada i més competitiva, en sentit econòmic.

Uns pressupostos que es caracteritzen, també, per adaptar-se a la nova situació econòmica (un creixement del PIB del 3% i de tenir menys ingressos vinculats a l’activitat immobiliària) i per un esforç en la contenció de la despesa (increment 7’4% (Generalitat) davant 10% el 2008) sense augmentar la pressió fiscal i preveient-se, fins i tot, reduccions fiscals selectives: la reforma l’impost de successions i donacions, la supressió de dues taxes i la supressió de 6 fets imposables. En definitiva, acomplint tots els compromisos fiscals.

Una peça clau d’aquest debat és si les xifres dels Pressupostos s’adeqüen a les previsions econòmiques de l’any que ve a Catalunya. En aquest sentit destacaré que Els Pressupostos pel 2008 pugen a un total de 34.749,7 milions d’euros, un 7,9 % més que el 2007.

Parlaré de les polítiques principals d'aquest pressupostos. Per començar, diré que més de la meitat, concretament el 52%, de la inversió es destina a POLÍTIQUES SOCIALS, reforçant-se, especialment, les POLÍTIQUES d’HABITATGE (amb un creixement del 32,1%). Una vegada més, el Govern català impulsa uns comptes que no tenen res a veure amb els pressupostos que presentava el govern de dretes CiU-PP.

Així, es preveu iniciar la construcció de 2.000 habitatges; subvencionar 2.000 edificis perquè puguin ser rehabilitats; i subvencionar 5.000 habitatges buits perquè s’adeqüin i s’incorporin a la xarxa de mediació per al lloguer social.

La partida destinada a les persones en situació de DEPENDÈNCIA és de 853,9 milions d’euros. L’any 2008 s’iniciarà el desplegament de la Llei de dependència: es destinaran 455,6 milions d’euros per a l’atenció de gent gran en situació de dependència i 335,7 milions per a l’atenció a les persones amb discapacitats.

L’aposta per la COHESIÓ SOCIAL també queda reflectida en l’educació i la seguretat. S’incorporaran 1.270 mossos d’esquadra i personal de comissaries, un 7,8% més que l’any passat. El personal d’institucions penitenciàries augmentarà en 388 efectius, un 9,3% més. També destacar el trasllat dels jutjats de Barcelona a la Ciutat de la Justícia.

Respecte l'EDUCACIÓ, La plantilla de mestres i personal de centres no universitaris creixerà un 2,4%, amb 1.725 nous contractes. Es potenciarà el Pla d’Impuls de la llengua estrangera a 486 centres amb la formació de 5.800 docents. Es destinaran 8,8 milions d’euros al Pla d’Integració de la FP. També destacar, la finalització de 39 noves construccions, grans ampliacions i adequacions de centres escolars, així com 107,6 milions d’euros per a ajuts de menjador escolar i transport. En resum la partida d’educació assoleix els 5.770,3 milions d’euros, un 16,6% del pressupost

La despesa en SALUT concentra el 26,2% del pressupost, amb 9.096,2 milions d’euros. 53,8 milions destinats a actuacions a la xarxa d’atenció primària. Inversions en 169 centres d’atenció primària (53,8 M€) i 105 actuacions en atenció especialitzada (138,8 M€). Es fomentarà, també, una millora de les llistes d’espera pels 14 procediments quirúrgics en garantia.

Pel que respecta a les INVERSIONS A CATALUNYA, comentar que l’acord Solbes–Castells ha garantit el compliment de l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya, ja que rebrem més de 4.300 milions d’euros.

En aquest sentit, es prioritzen, sobretot, la inversió en infrastructures de transport (carreteres i ferrocarrils) amb 1.934 milions d’euros (el 32,8 per cent del total d’inversions). L’any vinent, el govern destinarà 2.212,5 milions d’euros al transport públic, 1.182 a les infrastructures ferroviàries (un 45% més que el 2007) i 1.030,5 al suport al transport públic de viatgers. 522,2 milions impulsaran millores en la xarxa viària.

Obres destacades: perllongament de la línia 3 del metro, les actuacions relacionades amb la construcció de la L9, la concessió del desdoblament de l’Eix Transversal, el fons per al rescat de peatges i la promoció de noves rutes aèries.

En quant a la INVERSIÓ EN R+D+i, destacar la millora de la competitivitat i modernització de l’economia. La partida destinada a R+D+i creix un 33,5% respecte al 2007, un compromís ja anunciat pel president José Montilla. Es destinen 145 M€ al desenvolupament tecnològic i la innovació i 131,3 M€ destinats al programa de recerca.

ALTRES MESURES a destacar són l'impuls a les infraestructures logístiques (CIM La Selva, CIM El Camp, Logis Empordà, Logis Penedès i Plataforma ferroviària de Vilamalla), i augment d’un 45% de les despeses en infraestructures ferroviàries i es destinen 102,7 M€ per a equipaments culturals.

Per acabar, destacaré que per primera vegada parlem d'UNS COMPTES SANEJATS. És a dir, els comptes quadren per primera vegada des del desgavell de l’època CiU-PP. En aquest sentit, el Conseller Castells ha aconseguit eixugar el dèficit heretat de CiU.

Tal i com es va preveure en aprovar el Pla de sanejament 2005-2008, aquest exercici s’eixuga el dèficit detectat el 2004, que era de 1.264 milions d’euros. Aquest dèficit s’ha anat reduint de forma progressiva, segons s’establia en el Pla de Sanejament, fins a arribar a l’equilibri financer en l’exercici 2008.

Com a conclusió, comentaré que els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008, són uns comptes que estan pensats per a que Catalunya creixi 0,9 punts més que la zona euro, i per a que el PIB català entri en una nova fase caracteritzada per un patró de creixement més sostenible. Estan pensats, per tant, des de les possibilitats i necessitats que té Catalunya.

Són uns Pressupostos, també, que aprofiten la bona marxa del país per culminar el procés de sanejament de les finances catalanes.

Es tracta, en resum, d’uns comptes positius per Catalunya. De fet, el Govern destina més del 50% de la inversió es destina a polítiques socials i pel que fa a les inversions a Catalunya, es prioritzen, sobretot, les infrastructures de transport carreteres i ferrocarrils.

En definitiva, estem parlant d’uns Pressupostos que demostren la clara aposta que fa el Govern pel benestar de les persones i per continuar amb competitivitat de l’economia catalana.

Ferran Espinosa
Economista del GP SOC-CpC al Parlament de Catalunya

http://www.ferranespinosa.blogspot.com/

LES REPERCUSIONS DE L' ABSTENCIÓ

Fent una lectura ràpida de les darreres eleccions generals en comparació amb les anteriors eleccions guanyades pel PP, de les moltíssimes conclusions i teories sobre la intenció de vot que podríem treure ens centrarem en una en concret: A QUI PERJUDICA L’ABSTENCIÓ? Si recordem el nombre de vots obtinguts pel PP en les últimes eleccions guanyades per Aznar amb les passades eleccions on Zapatero va treure la majoria, veiem que el Partit Popular, tot i perdre les eleccions, va pujar en número de vots. Per què no va guanyar les eleccions? Bàsicament, i sense descartar altres factors, la resposta la trobem en els alts índex de participació observats i d’aquest volum de votants que van mobilitzar-se pel 14 de Març, alguns milers van votar PSOE. D’altres, exercien el seu dret a vot per primera vegada. Uns altres de tendència abstencionista també van acudir a les urnes. Es produí, doncs, uns traspàs de vots d’altres formacions polítiques cap al PSOE. Podríem afirmar que tant les persones que es van incorporar llavors al cens electoral com les que habitualment s’abstenen tenen una clara tendència de vot al centre-esquerra. Així doncs, podríem determinar que el nivell de participació serà un factor clau per les pròximes eleccions generals. Front aquesta realitat, quina és la tàctica del PP? Evitar de qualsevol manera que el nivell de participació sigui elevat fent servir tot tipus de tàctiques: hem pogut veure en els últims anys una oposició molt dura del PP; no han creat una oposició molt dura i fonamentada en forts arguments polítics sinó molt dura en acusacions de tot tipus cap a l’ actual govern: la teoria de la conspiració, l’acusació del trencament de les unitats familiars concebudes com a tal com a conseqüència de l’aprovació de la Llei de Parelles de fet, el trencament del país i el seu desmembrament per les reformes estatutàries dutes a terme, la divisió de las dos espanyes per l’aprovació de la tant esperada per molts i necessària ( portem més de 30 anys de democràcia) Llei de la Memòria Històrica. En aquests 4 anys han fet de la bronca i l’ insult el seu ideari polític contra el govern. La política de confrontació on tot hi cap ha provocat la caiguda de l’ interès general per la política i la credibilitat del polítics. A cap jove l’interessa aquest tipus de política que no es preocupa per trobar solucions als problemes real del dia a dia ni planteja grans debats polítics. Escoltar dia a dia mentides, calumnies i amenaces de conflicte social no pot portar a cap jove a interessar-se per la política. Si aquesta tàctica de desincentivació a la participació funciona tornarà a guanyar la dreta; si veiem la necessitat de la nostra participació com a un factor decisiu per al país, guanyaran les opcions d’esquerra. Cada jove i nou votant ha de decidir sí en les properes eleccions generals anirà a votar i contribueix a acabar amb les males pràctiques polítiques o es queda a casa criticant dels del sofà cadascuna de les objeccions de l’ oposició a les reformes del govern. En uns mesos trobarem la resposta...

PREGÓ DE LES FESTES DE LA RONDA SANT ANTONI DE LLEFIÀ

Arrel de la polèmica sobre la presidència de la Fundació Capital Europea del Bàsquet, us convidem a llegir el pregó que l'Eduard Tortajada va realitzar amb motiu de les festes de l'Associació de Veïns de la Ronda Sant Antoni de Llefià i adjacents.

Ciutadans i ciutadanes de Llefià: Bona nit!

Us he de dir que, des de les administracions publiques i des d’altres institucions, es disposen de moltes dades estadístiques de la població, amb l’objectiu diuen, de conèixer millor un sector social o la població d’un territori, i així poder millorar, amb la màxima eficiència, la qualitat de vida dels seus veïns.

Em refereixo a estadístiques que tracten de l’origen, de l’edat, del nivell d’estudis, de la renda per càpita, del nivell d’endeutament, del nombre de vehicles, i a moltes coses més ...

Però les dades, més elementals de totes, que ens aportarien el més gran coneixement primari d’un grup de població, com pot ser el nombre de merdes de gos deixades al carrer que genera aquest grup social, i com també pot ser el nombre de relacions sexuals per càpita; son més difícils d’obtenir.

Aquesta informació, pot ser útil, sempre que aquest grup disposi d’una renda mínima decent, es a dir: cal disposar d’un mínim econòmic per viure. Ja que si això no succeeix, el comportament de les persones s’altera substancialment i, les dades estadístiques es distorsionen.

Tot això ho dic, perquè hem d’intentar estalviar-nos problemes futurs i assegurar el nostre benestar. Perquè vivim en un món globalitzat, i seria fonamental, en els temps un tant desconcertants que corren, conèixer el nivell de civisme de la població, com també seria interessant conèixer, una aproximació de la cota de la felicitat generada per les reaccions bioquímiques o per els sentiments de la ciutadania concretada en les relacions més personals.

La meva temença de que aquestes dades de caràcter personal estan protegides per la llei, es confirma. Vivim en una societat que s’autoregula en funció de normes democràtiques i amb una gran fons de llibertat. Així doncs caldrà ser respectuosos amb la llei que protegeix les dades personals.

Però, en el cas que fos possible disposar de la dita informació, crec que fora interessant que, pogués existir un programa d’actuació municipal amb l’objectiu de reduir l’incivisme derivat de les merdes de gos deixades a la via publica; i un altre programa per avançar cap la felicitat sexual i afectiva.

Ambdós programes, però, hauran de contenir accions dirigides a aconseguir, més igualtat respecte a la ciutadania amb millors estàndards, i una convivència pacifica del gossos amb les persones sigui quina sigui la seva religió, ètnia, o ideologia.

Com a resum: Us he de dir que cal estimar intensament, fer més l’amor, i ser un ciutadà compromès amb la dignitat de Badalona.

Aquests, son els meus desitjos, molt especialment per a els que participeu a les festes d’aquest barri. Ja que les festes son per divertir-se individualment i per compartir la nostra alegria col·lectivament. Cosa que espero que succeeixi.

Les festes estan organitzades per l’associació de veïns. Festes en les que us animo a participar!, per a refermar l’arrelament a aquest barri, per a relacionar-se amb els nostres veïns, i perquè val la pena passar-ho be.


Abans de finalitzar aquest pregó festiu, que, espero el feu vostre i que el gaudiu, voldria fer unes quantes apreciacions d’aquest barri.

· La Ronda de Sant Antoni de Llefià i adjacents, forma part d’un barri badaloní que m’estimo molt.
· Un barri que ha evolucionat molt positivament.
· Un barri al que m’he dedicat molt en la meva gestió municipal,
· Un barri que millorant, ha viscut moments difícils que sempre ha superat.
· Un barri lluitador amb orgull de badaloní, com el que més.
· Un barri amb un gran futur.
· Un Gran barri, amb gent collonuda i compromesa amb els seus veïns!.

També voldria afegir alguna qüestió personal. Ja que demà deixaré de ser regidor de l’Ajuntament, perquè no m’hi he presentat a aquestes eleccions municipals.
Des d’aquesta posició, he tingut l’honor de servir a Badalona i a la seva ciutadania, 24 anys. I em sento orgullós de la meva humil aportació, a la millora de barris com aquest, i a atendre ciutadans i ciutadanes com vosaltres.

Perquè quedi clar també us voldria dir:
· Que no m’acomiado de la meva acció política, perquè m’estimo Badalona.
· Que com a ciutadà compromès crec que disposo, de noves idees per Badalona, tant necessàries en aquests nous temps que vivim.
· Que opinaré de tot el que cregui oportú. És el meu deure.
· Que influiré democràticament amb allò que pugui aportar per millorar Badalona i la qualitat de vida de la seva ciutadania.
· I que atenció!, la vida dona moltes voltes, .... vindran nous temps i noves circumstàncies.
· Ens tornarem a trobar, espero que ben aviat i tot sovint.

Ciutadanes i ciutadans, em tindreu al vostre costat.
I recordeu: Cal divertir-se quan toca, i lluitar quan cal.

Badalona, 15 de Juny de 2007

LLUITEM CONTRA EL RACISME

Manifest que es va llegir en la mobilització del 25 d'octubre convocada per SOS-Racisme en repulsa a l'agressió a una menor equatoriona, i contra totes les agressions xenòfobes i racistes.

La brutal agressió cap a una menor equatoriana en un vagó de tren el passat 7 d’octubre, posa de manifest la cara més violenta del racisme. El racisme es basa en el menyspreu cap a la persona diferent en els seus trets físics o culturals, legitima el poder d’uns sobre els altres, i ensorra tots els principis i valors democràtics.
Són molts els espais que ocupa el racisme i la xenofòbia en la nostra societat i moltes les seves manifestacions, actituds, comentaris. Aquestes són els primers passos per donar via lliure al racisme més violent, però recordem que qualsevol acció racista és violència, perquè el racisme de per si ho és.

Aquesta agressió racista ens ha de servir per recordar la necessitat de ser bel·ligerant democràticament per eradicar qualsevol pràctica que discrimini, exclogui i segregui a les persones pel seu color de pell, cultura, ètnia o religió. Moltes són les situacions que passen desapercebudes, quan no es normalitzen, en el dia a dia: comentaris xenòfobs, discriminacions en l’accés a l’habitatge, als llocs d’oci són alguns exemples. Actituds i accions que tothom ha percebut en l’àmbit laboral, al carrer, a l’escola ,a l’escala de veïns o al camp de futbol. Deixar-les passar obre la bretxa de la impunitat. Només reconeixent l’existència del racisme podrem fer-li front, qualsevol actitud o conducta racista dóna peu a actituds i accions més violentes i més agressives.

Aquesta agressió racista ens ha de servir per recordar que tots i totes som ciutadans i ciutadanes i que una societat democràtica es valora pel tractament que ofereix els nouvinguts i nouvingudes i per incorporar com a valor col·lectiu l’antiracisme.

Per això la ciutadania, volem avui aquí manifestar:

La nostra solidaritat amb la víctima i la seva família. Així com la indignació i rebuig d’aquesta agressió i de qualsevol agressió racista.
Exigim que aquesta actuació no quedi en la impunitat i per tant demanem contundència a la justícia.
Fem una crida perquè la lluita contra el racisme sigui permanent i no només quan hi hagi una brutal acció violenta que ens causa indignació. Demanem a la societat que denunciï qualsevol discriminació de la que es sigui víctima o testimoni i als poders públics i polítics el seu compromís per fer les front.

Lluitar contra el racisme és responsabilitat de tots i totes. Avui, i demà lluitem contra el racisme.

Barcelona 25 d’octubre 2007

TORNEM-HI

Feia ja dies que no ens deixaven caure per aquestes pàgines. El parèntesi de les vacances, lligat a les noves ocupacions laborals d’alguns de nosaltres, ha fet que el ritme d’articles i opinions de NOVABDN s’hagi aturat de manera considerable. Demanem disculpes a tots i totes els que durant aquest temps ens heu recriminat què passava i que teníeu ganes de llegir quelcom nou. No cal dir que en aquest període hi ha hagut temes suficients com per engegar debat. Temes que han esdevingut importants per a la societat catalana i espanyola: mesures de foment de l’habitatge de lloguer, vídeos de la JSE, atemptat d’ ETA sense conseqüències mortals, el famós vídeo de Rajoy cridant a la unitat d’ Espanya ( quina pudor a NODO), cremada de fotos del Rei Juan Carlos… queda palès que l’activitat política està en constant moviment, i com que a NOVABDN no volem deixar d’opinar i dir la nostra, tornem amb la mateixa força de sempre. Aquesta vegada ens centrarem en la realitat més propera a nosaltres: Badalona. Dimecres passat, dia 10 d’ Octubre, va tenir lloc el Ple Extraordinari del nostre ajuntament. Hi havia un clar tema estrella: les Ordenances municipals. L’assumpte és prou complicat i sensible, però creiem que des del govern municipal i , més concretament, des de les files socialistes, es van esgrimir i exposar arguments prou sòlids com per a justificar les noves ordenances. Més sorprenent ens va semblar l’actitud del PP. El partit que lidera el senyor García Albiol es va capficar, i de quina manera, amb l’augment del preu de la grua. Sincerament, costa entendre aquesta postura. L’augment de la sanció que comporta l’ús de la grua aposta de manera clara pel foment de la convivència i del respecte a les normes i a la cura d’allò públic, i persegueix aquells que saltant-se la llei, deixen els seus cotxes a les voreres, segones files, passos de vianants, zones de càrrega i descàrrega.. persegueix aquells que mitjançant les seves accions impossibiliten un trànsit correcte dels vehicles i vianants, que fan que pares i mares tinguin greus dificultats per empènyer els cotxets on van els seus nens, impedeixen que moltes vegades treballadors puguin fer correctament els seus reparts, i fan malbé el mobiliari públic de la nostra ciutat. No teníem constància que el senyor García Albiol, després de fer una campanya de divisió i confrontació entre els ciutadans i ciutadanes de Badalona, i apel·lar a un suposat civisme i convivència fet a la seva imatge i semblança, ara es posés al costat d’una minoria incívica i pretengui que el cost de les seves infraccions, que atempten contra l’ interès general dels badalonins i badalonines, els hi surti pràcticament de franc.
Senyor Albiol, ens fem al cas que després de perdre tantes eleccions ja no tingui clar ni què fer ni què dir, però potser, el seu gran error és aquest. La ciutadania demana CREDIBILITAT I COHERÈNCIA, i vostè no ha estat capaç de demostrar, en tants anys a l’oposició, ni una cosa ni l’altre.