REFLEXIONS EN SET MINUTS

Ja s’acaba un dilluns més. Com m’ha costat passar el dia. El cap de setmana de Festes de Maig ha estat prou intens: Cremada del Dimoni, un espectacular piromusical, concerts al Turó del Caritg... Sembla que a Badalona tothom està gaudint d’unes bones Festes de Maig i que aquesta embranzida ens farà gaudir encara més de les imminents festes populars als nostres barris. No obstant, és una llàstima que mentre els badalonins i badalonines vivim a setmanes de joia, diversió i orgull en la nostra ciutat, hi hagi individus que mitjançant vídeos, pamflets, declaracions fora de to i demagògia barata vulguin fer-nos veure una realitat radicalment diferent a l’existent.
És patètic que una persona posi per davant de la imatge de la nostra ciutat les seves aspiracions de ser Alcalde. És a totes llums condemnable que l’única proposta municipal d’una formació política sigui crear un clima constant de crispació i confrontació entre els ciutadans i les ciutadanes. I el que és encara pitjor és que res d’això ens sorprengui. Tenen la lliçó ben apresa dels seus “referents”. Com a mostra les manifestacions de la AVT d’aquest cap de setmana, convocades ad hoc per promoure encara més la crispació que es viu a Espanya i avalades per la cúpula del PP. A Múrcia, per exemple, Mariano Rajoy va encapçalar la marxa presentat com “el proper president de la nació espanyola(?)”, i va somriure mentre es cantava el “Cara al sol”, es feien salutacions a “la romana” i s’exhibien banderes preconstitucionals. Sort que, com Telemadrid feia “toros” i la COPE no va donar massa suport, l’assistència va ser mínima.
Aquest és el clima que el senyor Garcia Albiol vol traslladar a Badalona. El mateix home que va repartir cops de puny sense parar a Martorell, va parlar a Telemadrid sobre una suposada persecució als castellanoparlants, i ara es dedica a fer vídeos que et deixen la sensació que més que a Badalona vius al Bronx de Nova York, pretén trencar la convivència dels badalonins i badalonines i crear un clima d’absoluta confrontació entre els i les ciutadanes. Aquesta forma de fer política, per dir-li d’alguna manera, em fa por. Em fa por que s’identifiqui amb criminals a persones que, per necessitat, han de patir jornades laborals molt superiors a les legals. Em fa por que se’ls hi digui delinqüents a persones que a diari pateixen discriminacions. Em fa por que es promogui l’odi cap a persones a les que llogar un habitatge, comprar en una botiga o entrar en un bar els hi resulta difícil o, de vegades, impossible. I encara em fa més por que, persones que en nombroses ocasions han arribat a ser víctimes d’atacs per part de grups racistes i d’extrema dreta puguin patir més agressions d’aquest tipus per culpa d’un demagog insensible com el LÍDER DE L’OPOSICIÓ (i per molts anys) badaloní.
Tots i totes tenim clar que s’han de promoure plans de convivència i integració per a nouvinguts i que els veïns i veïnes dels nostres barris s’han de sentir segurs i segures als seus carrers, però criminalitzar a persones que han vingut de molt lluny buscant sobreviure i danyar el dia a dia dels nostres barris promovent la confrontació entre els i les seves habitants és una solució que em fa venir a la memòria èpoques en les que els sindicats esdevenien verticals i les eleccions, com les que tindran lloc el proper 27 de Maig, eren poc més que un somni impossible.
Sr. Albiol: Perdi vostè set minuts en fer examen de consciència. Existeix un arma pitjor que la calumnia, i és la veritat.