MOLTES SIMILITUDS. UNA LAMENTABLE DIFERÈNCIA

El proppassat 5 de Juny, ETA anunciava la fi de la treva que havia proclamat el Març de l’any 2006 (trencada, això sí, pels atemptats de Barajas). S’ha tornat a repetir una situació per la que han passat tots els governs democràtics d’Espanya, desprès d’intentar posar fi a la violència, a l’horror i a la por que infringeix la banda terrorista.
L’última vegada que ETA va trencar la treva va ser el 20 de Novembre de 1999. Encara recordem la tristesa, el desànim i la impotència que vàrem sentir en aquell moment. Igual que ara, el govern havia fet grans esforços per tal d’aconseguir la pau que tots i totes desitgem. Igual que ara, el President del govern, llavors José María Aznar ( qui s’havia referit als terroristes com “ Movimiento Vasco de Liberación”), va comparèixer davant l’opinió pública espanyola deixant palès que ETA s’equivocava, que la societat basca i espanyola estan a favor de la pau i la convivència pacífica, que el govern havia fet tots els esforços possibles des del respecte al marc legal de l’Estat de dret, i que havien de mantenir l’esperança per tal que, entre tots i totes, poguéssim fer realitat la nostra voluntat de pau.
Tanmateix, declaracions similars davant d’un fet tant trist com el de la fi de la treva per part de la banda terrorista tenen un fet diferencial decisiu. Tots dos presidents, l’anterior i l’actual, van fer una crida a la unitat dels grups polítics enfront la violència i l’amenaça terrorista, però la resposta a les seves peticions no ha estat la mateixa.
El 1999, el govern del PP que presidia Aznar va rebre el suport total del principal partit de l’oposició en aquells temps, el PSOE, i del seu secretari general, Joaquín Almunia. El dia després de la compareixença d’Aznar, en declaracions a l’agència EFE, Almunia, manifestava que “s’havia de tenir ben clar que l’únic responsable de que s’hagi acabat la treva és ETA”, recollia la petició que havia fet el President de l’executiu exaltant que era un “moment d’unitat i de consens” i es posava a disposició d’Aznar tot expressant que “quan el President vulgui parlar amb mi, jo acudiré a la seva trucada”. En aquesta línia, i si tirem d’hemeroteca, podem veure declaracions de Manuel Chaves: -“ el PSOE mai farà electoralisme amb el problema del terrorisme”-, Cristina Narbona: -“no es pot atribuir, en cap cas, l’actitud d’ETA a possibles errors del Govern”- o Ramón Jaúregui:-“ fem molt difícil que ETA torni a matar”-.
Malauradament, l’oposició actual que encapçala Mariano Rajoy com a màxim representant de la formació popular, no ha tingut el comportament ni ètic ni democràtic que es pot esperar d’un grup polític en un moment de tanta importància com el que vivim.
No contents amb l’alt grau de deslleialtat i joc brut democràtic que han demostrat durant tot el procés, intentant obtenir rèdits electorals d’un tema tant seriós com el terrorisme ( fet que no s’havia produït mai en la història democràtica d’Espanya), una vegada trencada la treva, Rajoy i els seus “colegues” no han dubtat en assenyalar a Zapatero com a autèntic culpable, recriminant-li la seva política i exigint-li que rectifiqui en la línia que ells marquen. Per si no fos suficient, hi ha declaracions que encara van més lluny. Citarem textualment (i en castellà) que han dit alguns dels líders més destacats del Partit Popular:

* Mayor Oreja ( declaracions a Telemadrid):- “vendrán momentos difíciles en los que vamos a llorar”.

* Esperanza Aguirre ( a Telecinco): - “El Presidente del gobierno obtuvo un mandato para verificar que ETA dejaba las armas, lo que pasa es que aquella verificación no se llevó a cabo”.

O supòsits encara més forts com els que planteja el popular Leopoldo Barrera a Europa Press: “... en esos 14 meses no ha habido nada real ni cierto en ese supuesto de alto el fuego”, “da la impresión de que ha sido deliberado que la ruptura de la tregua se haya producido después de las elecciones municipales y forales porque le daban importancia a volver a las instituciones”.
Sense comentaris. Són, potser, massa dades i massa declaracions, però volíem que tots i totes les que llegiu aquest petit racó de la xarxa tingueu ben clar què diuen i què pensen aquests personatges. El terrorisme és un gran problema que ens afecta a TOTS i que requereix el suport de TOTS per tal d’erradicar-lo. Intentar utilitzar el terrorisme com a arma electoral (i perdoneu el substantiu) és un fet que fa que ens qüestionem si aquesta gent, realment, sap què és el respecte a les institucions, a les persones i a la democràcia.
Esperem, sincerament, que el PP recapaciti i tracti de sumar i aportar per tal d’aconseguir que units acabem amb ETA. Només així, algun dia, aquest somni esdevindrà una realitat.